divendres, 31 d’agost del 2018

La importància dels estiraments

L'estirament fa referència a la pràctica dels exercicis suaus i mantinguts per a preparar els músculs per un major esforç i per a augmentar el rang de moviment en les articulacions.



Encara que es pugar creure així, els estiraments no són un simple complement de l'entrenament o de la preparació física, sino que són una part fonamental dins d'aquest. 
Pot ser, no disposem de massa temps, però guardar uns minuts abans i després de cada sessió al nostre centre docent és realment important per a aconseguir bons hàbits saludables dins dels nostres alumnes. 


Beneficis

Els estiraments preparen el múscul abans de la pràctica esportiva per poder portar a terme un correcte desenvolupament. A l'estirar i tensar els músculs, els estem preparant per a l'esforç físic al que es sometran després.

A més, mitjantçant els estiraments, logrem augmentar la flexibilitat, cosa que resulta important de cara a evitar lesions. Açò es degut a que un múscul estirat serà més resistent a un treball posterior.


D'altra banda, els estiraments afavoreixen la circul.lació i redueixen la tensió muscular. Així mateix,aconsegueixen millorar la nostra mobilitat, logrant major agilitat a l'hora de practicar esport.
De la mateixa manera, hi ha que tindre en compte que l'estirament no deu fer-se amb la musculatura "gelada", és a dir, abans de començar a estirar, es deu realitzar un escalfament de almenys 10 minuts. D'aquesta manera, evitarem danys musculars.

En quant als estiraments després de l'exercici, són especialment útils per eliminar tensió muscular i reprendre la relaxació, convertint-se en un nexe entre l'esforç físic i els moments de inactivitat posteriors a éste.




Expressió corporal


Què és l'expressió corporal?

És una forma de comunicació no verbal, que utilitza el gest (el llenguatge del cos)Per tant, l'expressió corporal és la capacitat de les persones de comunicar-se mitjançant el moviment del cos, sense necessitat d'haver d'usar cap tipus de so (com les paraules) o escritura.


Quins són els orígens?

Des dels començaments de la raça humana, abans de l'evolució del llenguatge, els éssers humans es comunicaven mitjançant gestos i senyals. És a dir, amb el llenguatge gestual i corporal.

Per tant, l'expressió corporal és tan antiga com el propi ésser humà. Va ser la seva primera manera de comunicar-se.



Per a què serveix?

En primer lloc, i com ja hem dit, serveix per comunicar-se amb els altres. Per tant, ens ofereix una capacitat anomenada EXPRESSIVITAT. Amb el nostre cos podrem expressar:

_ Sentiments (amistat, odi, amor enveja, llàstima ...)

_ Estats d'ànim (alegria, tristesa, indiferència, ràbia ...)

_ Sensacions (fred, calor, fatiga ...)

_ Conceptes (gran-petit, dur-tou, alt-baix, llarg-curt ...)

_ Objectes, animals, plantes ...

_ Accions (treballar, jugar, ballar, estudiar, menjar, beure ...)

_ Idees, pensaments, històries ...


*Sabies que la manca d'expressió corporal produeix falta de comunicació i d'expressió de sentiments. És per això que s'aconsella molt practicar l'expressió corporal, per aprendre a exterioritzar els sentiments.

**Sabies que hi ha gent que utilitza l'expressió corporal com la principal (o única) forma de comunicar-se. Pensa en les persones sordomudes, els quals, es comuniquen amb la llengua dels signes (que és un llenguatge bastant complex i elaborat).



Jocs cooperatius

Malauradament, la forma de viure la vida de la nostra societat occidental es caracteritza pel predomini d’allò individual per damunt d’allò col·lectiu. A la nostra cultura es transmeten valors que ens diuen que per tal de triomfar hom ha de ser millor que els altres.


Des de l’escola les activitats i els jocs cooperatius ben utilitzats, poden esdevenir un bon recurs didàctic per tal de generar en els alumnes actituds solidàries, per a fomentar les relacions interpersonals dins del grup, per a promoure situacions en les quals es regulin els conflictes de forma col·lectiva, etc.


Els jocs cooperatius incrementen la comunicació intra grupal, millorant l’ambient de grup. Com senyala Parlebas (1988, pàg.53), l’èxit del joc cooperatiu depèn de les comunicacions pràxiques que s’estableixen entre els participants.

Els dos primers anys de l’Educació Primària representen en gran mesura un moment de canvis en el desenvolupament cognitiu, afectiu i social i de grans avenços en l’àmbit motriu.
La participació en activitats cooperatives durant el cicle 6-8 anys proporciona mitjans per a superar l’egocentrisme i brinda l’oportunitat per a prendre consciència en relació amb la possibilitat de que els companys d’activitat tinguin perspectives diferents a la pròpia.

Els jocs cooperatius es caracteritzen pels següents elements:
- Els objectius són assumibles per tots els participants.
- Existeix interrelació entre tots els participants.
- Normalment les accions d'un participant afavoreixen les dels seus companys i no es realitzen per perjudicar-les.


Gimnàstica acrobàtica o acrosport

La gimnàstica acrobàtica o acrosport és un esport acrobàtic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, i flexibilitat a més d'equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, salts i cabrioles gimnàstiques com a component coreogràfic, que li atorguen el grau d'artístic.


L'acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l'acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora de l'acrosport però no l'acrosport sense acrobàcies.

L’ acrosport és en principi una activitat no competitiva i que permet la participació de tothom, més enllà de les seves capacitat físiques. És per això que diem que és una activitat INCLUSIVA.

També és una activitat que fomenta la cooperació, el treball en grup i la creativitat, ja que les variants en les figures són pràcticament infinites.

Implica un tipus d’acció muscular que anomenem ISOMÈTRICA.Són accions estàtiques en les que aparentment la longitud del múscul no varia. Cal saber però que en realitat si que hi ha moviment intramuscular, encara que aparentment no ho sembli.

L'acrosport és una disciplina esportiva inclosa en la Federació Internacional d'Esports Acrobàtics. Va ser fundada l'any 1973 i integrada en la Federació Internacional de Gimnàstica des de 1999. Es practica en un tapís de 12x12 m en el qual es realitzen exercicis amb acompanyament musical sense cant. 




La Pilota Valenciana i les seues modalitats

Quan xarrem de la Pilota Valenciana, ens trobem davant un esport tradicional que procedeix d'una evolució de diferents jocs populars, els quals van reglamentant-se, es desenvolupa el terreny de joc i els instruments s'unifiquen. La Pilota Valenciana va ser convertida a esport a l'any 1994.

Dins d'aquest esport podem trobar diferents modalitats depenent de l'estil de joc. Doncs així, les diferents modalitats es divideixen en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte

Modalitats estil directe:
Escala i corda: Es coloca una corda enmig del trinquet i es juga per l'aire, permitint-se sols un bot. Consisteix a tornar la pilota per damunt de la corda.

Galotxa: Joc similar al de escala i corda amb la diferència de que es disputa al carrer.

Llargues: Es juga al carrer i per l'aire i hi ha que lograr que la pilota bote més enllà de la línia coneguda com la "de falta".

Raspall: Es  tracta d'un joc d'invasió i joc directe on hi ha 2 equips.

Galotxetes: Es juga en una diminuta pista poliesportiva entre un o dos jugadors per equip i s'ha d'introduir la pilota en un dels forats de l'equip contrari.




Modalitats estil indirecte:
Frontó: Es diferencia del frontó basc per les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Es colpeja la pilota de manera alterna per damunt d'una línia situada a mig metre d'altura.




dimecres, 29 d’agost del 2018

QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

Les qualitats físiques bàsiques són aquelles capacitats del nostre cos que ens van a permetre realitzar qualsevol tipus d’esforç físic. Hi ha moltes classificacions de les QFB, però la més simple i la més entenedora per als alumnes és la que les classifica en quatre: 
Força, Resistència, Velocitat i Flexibilitat
Als alumnes els podem explicar que entre elles es donen qualitats mixtes, i d’aquesta manera podem establir una classificació més precisa i més apropada a la realitat.
Força: força màxima (halterofília), força resistència (escalada), força ràpida (llançament de javelina).
Resistència: resistència aeròbica (cursa de marató), resistència anaeròbica (cursa de 800 metres).
Velocitat: velocitat de reacció (sortides sorpresa), velocitat gestual (llançament de javelina), velocitat de desplaçament (cursa de 100 metres).
Flexibilitat: gimnàstica rítmica.
Normalment en qualsevol tipus d’activitat física intervenen més d’una qualitat física. Per exemple: en l’escalada intervindrà la força màxima, la força resistència, la resistència aeròbica i la flexibilitat.
A l’escola la capacitat física que més es treballa sol ser la resistència aeròbica, ja que intervé en pràcticament totes les activitats físiques. És per això, que convé que els alumnes sàpiguen controlar si estan treballant resistència aeròbica o anaeròbica. El millor mètode, sobretot per als més grans, és el PRENDRE LES PULSACIONS PER MINUT. Ens posariem la mà al cor i comptariem els bàtecs del cor en 15 segons. Després, el resultat el multiplicariem per 4.
pulsacions en 15 segons x 4 = pulsacions en un minut
Convé recordar que és una dada aproximada i, per tant, hauriem de deixar un marge de ± 4 pulsacions per minut.

dijous, 2 d’agost del 2018

Proves físiques a EF, ¿sí o no?

Aquest mateix matí he llegit un article on explicava i argumentava la seua utiltzació a las classes d'EF. Aquesta entrada pretén fer-vos reflexionar i pensar sobre aquest tema a les nostres classes d'Educació Física i que després cadascú traga les seues pròpies conclusions. 

En primer lloc, explicaré què és una prova física i la seua finalitat.

S'entén per prova física con el mètode que ens permeteix medir, valorar o conèixer la condició física d'una persona d'una forma objectiva. Són instruments que posen de manifest una qualitat o característica determinada de l'individu.




Doncs bé, l'article en qüestió, ens diu que podem trobar aquestes proves en 2 contextos:

- Al rendiment esportiu: s'utilitzen per determinar l'estat de forma de l'esportista en un moment determinat.

- A l'àmbit educatiu: s'utilitzen a l'evaluació inicial per determinar el punt de partida dels alumnes i a l'evaluació final per comprovar si s'han assolit les intencions educatives.

De la mateixa manera, continua explicant perquè s'han d'utillitzar i aporta raons argumentades:

1 - Permeten conèixer l'estat físic de l'alumne i així poder qualificar-lo.
2 - Permeten que l'alumne conega les seues possibilitats i limitacions.
3 - Creen, estimulen i mantenen la motivació en l'alumnat.
4 - Permeteixen la planificació del treball d'una manera fiable.
5 - Orienten la pràctica esportiva i analitzen l'eficacia dels programes desenvolupats.
6 - Permeten conèixer què arees del programa necessiten ser millorades.
7 - Creen hàbits de vida saludable en l'alumnat.
8 - Doten d'autonomía a l'alumne.
9 - Permeteixen agrupar als alumnes per nivells.
10 - Permeten informar als pares dels progressos d'aprenentatge dels seus fills.
11 - Ajuden a orientar als alumnes cap a un tipus d'activitat física o un altre.

Doncs bé, finalment jo exposaré les meues opinions al respecte i tractaré d'argumentar-les. Em referiré a cadascuna de les raons amb el mateix número utilitzat abans.

1 - És clar que ens permeten conèixer l'estat físic de l'alumne, però, hem de qualificar-lo amb més nota que un altre que ha corregut menys de pressa? Per a mí, és un aspecte discriminatori de les proves físiques i que no deu ser part de l'avaluació de l'alumnat.
2 - Per supost que sí, però, no pot ser que tinga un efecte negatiu en aquell alumne que quede l'últim o que no tinga destresa? 
3 - No crec que fomenten la motivació, sino, tot el contrari, poden fer una diferenciació dins del grup d'alumnes i crear repulses entre ells.
4 - No són indispensables per a una correcta planificació, podem treballar ordenats sense elles.
5 - Una prova física determinada no orienta cap a ningún esport. Ara bé, sí que permeten analitzar l'eficàcia dels programes desenvolupats, si el que busca el professor és millorar el rendiment de l'alumnat.
6 - Em remet a la contestació anterior, si el professor busca millorar la capacitat de l'alumnat, clar que ens permeten saber què arees necessiten se millorades.
7 - Una prova física en sí mateixa, no crea hàbits de vida saludable, a més a més, l'alumne no les praticarà a la seua vida quotidiana. 
8 - De quin tipus d'autonomia estem xarrant?
9 - Entrem en terreno pantanós. Volem crear grups de nivell dins d'un mateix grup de classe?
10 - Els pares el que volen és que els seus fills tinguen millores cognitives, conceptuals i  procedimentals però no que facen 2" menys a una prova física.
11 - Continue pensant el mateix, no orienten cap a ningún tipus d'activitat física en concret.

Fins ací els meus arguments en quant al sí o no de les proves físiques a les classes d'Educació Física. S'accepten opinions i respostes de tot tipus.

Salutacions